Menorca, l’illa llaminera
Diuen que els menorquins som llaminers, que ens agrada el dolç, però també el salat i l’illa de Menorca disposa d’una gran riquesa gastronòmica en el món de la rebosteria i pastisseria que sorprenen els paladars més exquisits dels seus visitants, però com ha passat amb altres tresors que amaga la Balear menor, els menorquins no han sabut donar a conèixer la seva rebosteria i pastisseria autòctona i, malauradament l’estan perdent les generacions actuals que prefereixen sopar d’una pizza que d’un bon tros de coca amb verdures, amb tomàtiga o amb peixos com la sardina, la mussola o el gató. Les coques de Menorca són saboroses i especials, i més quan es fan en temporada d’estiu, amb les fruites i verdures de l’illa. Provar una coca amb albercoc, amb prunes o també amb sobrassada, aquest còctel que barreja dolç i salat tan propi de les illes es converteix i és una veritable explosió de sabors autòctons i genuïns de l’illa, la veritable essència d’aquesta gastronomia a descobrir.
Us proposem tan als que aquí residim com als que ens visiten fer un petit recorregut pels forns artesanals i provar aquestes coques dolces i salades, com també productes tan genuïns amb els panets de viena farcits de sobrassada, que ens poden recordar als «bollos preñados» i que no es troben en cap de les altres illes. Les coques i els panets de viena formaven fins fa un parell de dècades dels berenars i berenetes dels més joves de la casa, que avui opten per productes industrials, si bé encara són moltes les famílies que a l’estiu, encara es reuneixen a la tarda a casa, al xalet o a l’hortal per a compartir una bereneta-sopar de coques i d’albergínies farcides.
La rebosteria de les estacions
Menorca, l’illa llaminera, té una rebosteria pròpia de cada estació, una rebosteria que malauradament encara no està present en les cartes de molts restaurants i hi ha també que destacar que a poc a poc s’estan donant passos de gegant per part del sector de restauració que aposta pel producte de local, cosa que haurien de tenir molt en compte els governants i tractar de fer més i millor promoció, perquè la gastronomia és també un dels grans valors de l’illa, potser tan important com el paisatge, com les platges i l’arqueologia…, perquè tots sabem que després d’un dia de platja, de camp o de mar el que ens reconforta és un bon dinar, una bereneta o un bon sopar i per tant s’ha de saber fomentar la nostra gastronomia més tradicional com a element diferenciador i seductor. La pasta elaborada amb farina i mantega de porc és la protagonista de les formatjades de carn i de peix, els crespells i els crespellets amb els seus diferents farciments que van des de la sobrassada vella (curada), la confitura de codony, la confitura de monyaco, brossat o amb suquet que es fa amb clares d’ou i sucre amb essència de vaïnilla i un poquet de llimona. Els crespells, rodons i dentats en forma de sol els trobarem més a la part del centre i llevant de l’illa, i no tant a Ciutadella on la confiteria és tot un món a descobrir.
Dolços i confits
La presència anglesa a l’illa va deixar també la seva emprenta des dels púdings d’ensaïmada amb panses, el de brossat o el de monyaco als dolços elaborats amb mantega, que formen part de la rebosteria tant menestral com de la pagesia i que no falten en les principals celebracions. Si anteriorment els proposàvem una passejada pels forns, els més llaminers, aquells que no tinguin problemes amb el sucre, trobaran a Menorca un veritable paradís del dolç. Entrar a les seves pastisseries tradicionals és trobar-se amb un ventall enorme de petits pastissos i de «dulces» com deim a Menorca. Els «Sucrers» així se’ls denominava als artesans del dolç, als pastissers, han sabut conservar encara les antigues receptes que han passat de generació en generació: «Polveres», » Imperials», «Felipes», «Palos de crema», «Suïssos», «Mitges llunes», «Merengues» … Una infinitat de dolços , de colors i de sabors. El congret sol ser la base d’ells, i s’omplen de crema anglesa, de confitura de vermell d’ou, de pastaral, de mantegues aromatitzades i coloretjades … que ens traslladen a les taules senyorials de la Menorca britànica. Recomanam que es deixin perdre pels carrers del nucli antic de qualsevol població de l’illa, i de segur que trobaran alguna d’aquestes petites pastisseries, veritables temples de temptació per als que descobreixen l’illa llaminera.
Les «metles» i els gelats
L’ametlla, com a la resta de les Balears és també la protagonista de bona part de la seva rebosteria més artesanal. Les tortades d’ametlla són les reines de les principals celebracions i onomàstiques dels menorquins. Adornades de merenga i de guindes, són sens dubte les reines dels pastissos de l’illa, al costat dels braços de gitano farcits de rovell d’ ou o de crema cremada. Seguint amb els dolços d’ametlla, val la pena degustar els amargos i els carquinyols, que tenen molta fama i renom a Es Mercadal.
Ciutadella, l’antiga capital de l’illa, ha guardat gelosament aquesta gastronomia del dolç, i també la dels gelats artesanals. Fama merescuda té el de vainilla de » Cas Mervol «(Helados Torres) en el típic carrer de Ses Voltes, o els artesanals elaborats amb fruites i confitures de l’illa que elabora des de fa un quart de segle «Sa Gelateria» , amb sabors tan sorprenents com el » figat » la melmelada de figues típica de Menorca. A Maó, destacar els de «El Turronero» també centenaris.
La rebosteria conventual també té el seu apartat amb els tradicionals «pastissets» una espècie de galeta de cinc puntes arrodonides que podrien ser amb el » cucussó » nadalenc i el «menjar blanc», típic aquest darrer de les festes de Sant Joan de Ciutadella, els dolços més antics de l’illa. Les monges del Reial Monestir de Santa Clara els elaboren cada setmana, però també els trobarem » llisos » o farcits a qualsevol forn o pastisseria.
Bep Al·lès
Article publicat al nombre 2 de la revista INSULAR, del mes de maig