La nostra amiga Rosa Rotger Triay ha trobat, i ens ha fet arribar, aquestes gloses de l’any 1778, del llibre «Folklore Menorquí. De la pagesía», de Francesc Camps i Mercadal “Francesc d’Albranca”. Un relat, glosat, que ens recorda el nostre Fra Roger, i la seua tasca d’ajudar al poble, sobretot en anyades dolentes, com la que descriu el glosador. Aquí la teniu …
[zilla_one_third]
De s’anyada vui parlar:
mil set-cents setanta-vuit;
qui fonc un any curt de fruit,
de llegum i de poc pa,
que els pobres van arribar
a dur-li, an es ventre buit!
Veient que es poble patia,
van dir an es predicador
que explicás amb so sermó
que assistís el que poria;
que Déu ja li pagaria,
a més de s’obligació.
Los més doctes s’ajuntaren,
de frares i capellans,
senyors, mossons, ciutadans,
tots els extrems consultaren,
i en sa quarema donaren
llecéncia per menjar carn.
Ells feren un enviat
que anás per la pagesia,
per veure si trobaria
qualcú que fes caritat
per la gran necessitat
que a Ciutadella hi havia.
I hi havia un capellá
que anava pels cavallers
i pels que porien més,
si tenien res de dar:
i molts varen ajudar de carn, i blat i doblers.[/zilla_one_third] [zilla_one_third]
Pels pobres alimentar
feien una olla comuna;
els pobres corren fortuna
en dia que es blat va car;
que un qui curtetja de pa
pot dir en raó que dejuna.
Tres calderes de cuinat
feien un dia altre no,
carn d’oveia i de moltó
, i covos de pa taiat:
i cada part dessecat;
i un per dar sa ració.
Es frare qui ho va cuinar,
aquest partia es cuinat;
sa carn la dava el donat,
i son fii donava es pa;
peró a l’últim no faltá
gent que ho va despreciat;
Així mateix hi ha hagut
Gent que ho va despreciar:
«que feien es cuinat dar»;
«que casi tot era suc».
Jo en voldria haver tingut
per poder-me assaciar.
El que ho ha despreciat,
aquest mereix corregir,
i en raó Ii podem dir
que no en té necessitat:
perqué un qui va atalentat
tot ho troba un au-fení. (*)[/zilla_one_third] [zilla_one_third_last]Molts se devien pensar
que es posarien com odres,
com qui vagi a unes bodes,
de cuinat i carn i pa:
tanta gent s’hi abutira
que faran ses parts menoses.
Mitja quartera de blat
partien cada vegada;
prima que fos sa tajada,
al punt estava acabat,
i en n’amollar en es falcat,
era just una espolsada.
Del que m’han encomanat
ja «he donades ses proves:
com van proveir los pobres:
de pa, carn i de cuinat;
i a qui ho ha despreciat,
Déu deix fer millores obres.
Si volen sebre s’autor
que aquestes cobles ha fet,
i volen sortir de plet
direu que és en Bep Vivó,
a prop des Portal de Maó,
un pobre veI i contret. (**)
*) .Au Fenix.
* * 1 Contret. esgarrat . impedit…
[/zilla_one_third_last]