Com tots els períodes, el temps de Corema té la seva gastronomia ben pròpia a l’illa de Menorca, on els peix i les verdures de temporada en són els protagonistes. És també una cuina austera, parca, d’arrels vegetarianes i conventuals, on un dels protagonistes principals és el bacallà, la cuina del bacallà a Menorca, una cuina extensa de receptes orals, de receptes familiars, i que com ha passat amb la immensa majoria dels plats de la cuina d’arrels menorquines no els trobarem, en la seva majoria, als restaurants. La cuina del temps de Corema a Menorca, una cuina de set setmanes de dijunis, on la carn estava prohibida. Una cuina de depuració del nostre cos i del nostre esperit, una cuina que ens prepara per a la primavera, que ens sana dels greixos dels “Darrers dies” i dels que també hem acumulat des de Nadal a Sant Antoni.
El bacallà és un dels protagonistes de la cuina d’aquesta estació i que ja trobam present al llibre «L’art de la cuina» de Fra Francesc Rotger, frare del Convent de Sant Francesc de Ciutadella i que va ser escrit en la primera meitat del segle XVIII, possiblement en els anys de les dominacions angleses i franceses de Menorca. Allà hi trobam dues receptes: pilotes de bacallà i raoles de bacallà.
A partir del Tractat d’Utrech (1713), que per una banda va significar la pèrdua de pes de l’Imperi Hispànic a Europa, i la incorporació de Menorca a la Corona Britànica -l’any passat va fer 300 anys- el bacallà es va convertir en un article d’importació tal i com ha arribat fins als nostres dies, i possiblement la flota anglesa en fos consumidora d’aquest peix, i va arrelar el seu consum a Menorca com a article importat pels nous colonitzadors. Si bé el consum de bacallà podria datar a la nostra illa des del segle XIV o XV conegut com “abadejo” o peixe salat, pel fet que aquest ja era molt valorat i consumit tan a Catalunya com a València.
A principis del segle XX s’editen a Catalunya diferents llibres dedicats a la “Cuina de la Quaresma”, que tenen un capítol dedicat al bacallà, a més de les explicacions del perquè del dejuni, no des del precepte religiós sinó com una raó higiènica i científica de donar de tan en tan un descans al nostre estòmac.
La Corema a Menorca, a les Illes Balears i a molts d’indrets de parla catalana té una representació des de temps pretèrits mitjançant el dibuix d’una vella prima, de nas llarg amb una berruga i que porta a la seva mà dreta un setrí d’oli i a l’esquerra un bacallà. L’àvia Corema té set peus; tants com setmanes comprèn aquest període de dejunis i penitències. Cada diumenge els petits de la casa eren i són encara els encarregats de tallar-li un dels peus, que es solia cremar just abans de dinar. El diumenge de Pàsqua es cremava el darrer peu amb l’àvia Corema i tota ella, feta de paper o cartró. Potser sigui aquest ritual un ancestre de matar o cremar el bujot que es fa a Ciutadella el Dia de Pàsqua. Aquest moment significa l’acabament del període de la Corema o Quaresma i ja podem començar a menjar carn, que a Menorca sol ser el be, l’anyell bíblic, que es fa al forn, com també és el moment de menjar les formatjades de carn de be.
El meu petit receptari «La cuina de la Corema a Menorca» (Setmanari El Iris, Ciutadella, 2014), és un recull de la nostra cuina del temps de Quaresma, un període de depuració, no sols del cos, sinó també un temps per a fixar-se pròposits i reptes. Podem fer la Corema de no menjar carn els divendres, però també potser podem fer una Corema de no fumar, beure alcohol, etc.
El dibuix de l’àvia Corema és de Marc Jesús
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA CUINA DE LA COREMA A MENORCA»
El dissabte 22 de març a les 12h a la placeta del Roser es va presentar el llibre «La Cuina de la Corema a Menorca». A l’acte hi van intervenir Bep Al·lès, autor del llibre, que va donar la benvinguda als assistents i va explicar el contingut de l’acte; Pep Pelfort, membre de Fra Roger i del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca, que va felicitar la iniciativa, va destacar l’importància d’editar llibres de cuina de Menorca, i va relatar els motius de la popularització i ús del bacallà com a àpat del temps de Corema, que va atribuir a la reforma protestant i al fet que s’alliberés als paisos del nord d’Europa del dejuni la qual cosa va fer que els productors de bacallà el portéssin al sud; i va tancar l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, Sili Pons, que va resaltar la importància de preservar la nostra cuina, i va desitjar molt d’èxit al llibre; hi va estar present Antoni Juaneda, secretari de Fra Roger.
L’acte va continuar amb un show cooking o cuina en directe a càrrec de Joan Bagur, xef del Restaurant de l’Hotel Rural Morvedra Nou, ajudat per alumnes de l’IES Mª Àngels Cardona, que van fer la recepta núm. 150 «Un plat de ravoles de bacallà», del llibre «Art de la Cuina», de Fra Roger, i una «coca de bacallà deconstruida»; ambdues el·laboracions van tenir molt bona acollida dels assistents. Per altra banda, un grup d’alumnes d’hoteleria, també del «Cardona», van elaborar un gintonic de La Menorquina, i van presentar el cóctel guanyador del concurs balear de coctelería, tot això amb la direcció del professor Andreu Genestar.
Informació apareguda en premsa: Informació El Iris Cuina Corema