Xerrada sobre les albergínies que va fer Bep Al·lès, escriptor gastronòmic i president de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears, al Llatzeret del port de Maó el dia 1 de setembre de 2017 en el marc dels actes commemoratius del bicentenari de la posada en funcionament d’aquesta fortalesa sanitària:
Podem dir que la reina dels vegetals a la nostra gastronomia d’estiu és l’albergínia, de nom botànic Solanum Melongena, que pertany a la família de les solanàcies, on hi ha membres de perillosa reputació com la belladona i la mandràgora. De fet a segons quines regions no es va consumir l’albergínia fins ben entrat el Renaixement, per considerar que era tòxica.
També és parenta de les patates (Solanum Tuberosum) i de les tomàtigues (Lycopersicum sculentum), si bé aquestes, patates i tomàtigues, no van ser incorporades a la nostra gastronomia fins ben entrats els segles XVII i XVIII, pel fet que són part dels aliments que ens van anar arribant amb el descobriment de les Amèriques, d’on també ens van arribar el pebres, els dels gènere Capiscum, que també en són parents de les albergínies. Potser és per açò que si les barrejam, si les cuinam dins un tià de terra i unim els seus sabors i textures el que tindrem és un dels plats més populars de la nostra illa, la marrania.
L’albergínia és originaria de la Índia, i va arribar a l’Egipte dels faraons cap al 1552 abans de la nostra era, i són esmentades al Papir d’Ebers, però tot apunta que no van ser gaire apreciades pels grecs i pels romans, i que a la nostra illa van arribar, com ho van fer a la resta de l’Al Andalus amb els àrabs que en van ser grans consumidors i la sembraven als seus vergers de d’Andalucia i del Llevant.
Aquí pots llegir l’article complert: Xerrada de Bep Alles sobre alberginies
