Fra Roger també participa en les activitats que el Museu de Menorca ha organitzat per a commemorar l’Any Calbó, amb motiu del centenari de la mort d’aquest pintor menorquí il·lustrat, i hem fet amb dos sopars.
Divendres 24 de novembre a les 21h, al Museu de Menorca a Maó, es va fer una Visita Gastronòmica a l’exposició Calbó, un recorregut per les diferents sales de la mostra on els assistents van anar tastant els plats que havia preparat per a la ocasió na Silvia Anglada i en Toni Tarragó, del Restaurant Es Tast de na Silvia, de Ciutadella. Els plats, tal com ja es va fer al sopar del mes de juliol a Ciutadella, estaven inspirats en els viatges i vivències de Calbó durant la seua vida, i tenien a veure amb Menorca, i amb els paisos i ciutats que va visitar, deprés d’una intensa recerca de Silvia i Toni per a configurar aquest viatge gastronòmic. Aquest va ser el MENÚ:
Menorca – Italia, 1752 – 1780: Coca de musclos amb mahonesa de tàperes, i un ginet aromatitzat amb safrà de Menorca
Viena, 1778 – 1780: RoastBeef amb pa de Viena, crema agre i amanida d’encurtits
Menorca, 1780 – 1787: Menjar Blanch de gallina i ametlles (receptari de Sent Sovi i de Fra Roger)
Viatge a l’Havana, Santo Domingo i Nova Orleans, 1787 – 1790: Ceviche de sirvia amb coco i llima
Menorca, 1790 – 1817: Patates de Málaga al forn amb panses. Corajillo
Tot maridat amb
vi que, en un dels seus viatges, no va poder enviar a la seua família a causa del seu elevat preu. Hi va colaborar
Gin Xoriguer aportant el gin per a fer amb safrà, i vi blanc i vi negre La Emperatriz
Dijous 13 de juliol a les 21h, es va fer un sopar setcentista al restaurant Es Tast de na Silvia de Ciutadella, en el que vam partir i tornar a Menorca, i entre mig vam passar per Itàlia, Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, a través dels productes i els plats de l’època, amb la interpretació que en en van fer na Silvia Anglada i Toni Tarragó, i el seu equip. Aquest va ser el MENÚ:
1752 Neixament de Pasqual Calbó a Maó: Pa de blat xeixa amb maonesa
1760 adolescència a Menorca: Coca de garrofa, botifarró i poma
1770 1era sortida de Menorca cap a Gènova: Tomàtiga, alberginia, alfàbrega, formatge, pinyons
1774/1778 viatge a Venècia i Roma: Risotto de blat amb ànnera i citrics
1787 a 1790 viatge a l´Havana, Santo Domingo i Nova Orleans: Peix amb iuca i llet de coco i Porc confitat amb patates de malaga i panses
1817 mort de pasqual Calbó a Menorca: Corajillo, recordant la seva època a l`Havana
Tot maridat amb vi, que en un dels seues viatges no va poder enviar a la seva familia degut a l’elevat preu.
Perquè mos ha semblat molt pulida, i perquè reflecteix molt bé el que vam fer, reproduin aquí íntegra la crònica que l’expert en gastronomia Juan Antonio López Goñi ha fet d’aquest viatge gastronòmic i cultural amb Pasqual Calbó com a fil conductor, am algun toc personal:
Hace ya un tiempo que tenía pendiente el sentarme a la mesa de Es Tast de Na Silvia y por distintos motivos. Quizás el más principal es el hecho de que con Silvia Anglada y Toni Tarragó nos une un hilo emocional en base a la formación que recibieron en su día en la Escuela Hoffmann de Barcelona.
Bien, anoche finalmente fue el día y asistí a la prometedora velada gastronómica que se celebraba con motivo del año dedicado a Pasqual Calbó, promovido por el Museu de Menorca y Fra Roger. Aunar artes como la pictórica y la culinaria, es un magnífico ejercicio cultural, intelectual y de los placeres sensoriales. El pictórico permanece, el culinario es bien efímero como sabemos porque enseguida pasa a ser parte de nosotros mismos y sólo nos queda la evocación fotográfica y la memoria palatial.
El acontecimiento gastronómico que disfrutamos en base a los distintos viajes que había realizado Pasqual Calbó y los productos y culinaria de los destinos, fue sencillamente extraordinario. Un despliegue de cultura y sensibilidad, un ejercicio de delicada sinfonía pleno de armonía, que me hizo reencontrar con la mahonesa de verdad, con la harina de algarroba, con una versión del arroz de la tierra en clave de risotto, sutileza de contrastes en una declinación de los matices del tomate, la armonización de un pescado firme y jugoso con los exóticos valores del coco, una fragante carne de cerdo que maridaba de forma impecable con la batata, es decir, el boniato. Y el postre en base al corajillo y al conocimiento de la historia del origen del nombre de la expresión en base a los sucesos de la guerra de la independencia de Cuba.
Cava de entrada y aperitivo, como es preceptivo, vino blanco varietal de xarel.lo, un vino gris de garnacha y un Rioja de crianza, amén de un licor de café con el postre. Perfectamente seleccionados, todo muy adecuado.
Servicio impecable de sala, que nos hizo sentir bien atendidos, de forma ágil, cómoda y muy profesional.
Tanto plato por plato, como su ensamblaje como discurso en el menú global fue magnífico y admirable, en un alarde de dominio de las técnicas culinarias, pero más aún en esa sabiduría de las percepciones de los valores individuales para componer un todo armónico. Técnica, si, pero talento y corazón, eso que llamamos pasión y que es el valor diferencial entre lo bueno y lo excelente.
Mis más sinceras felicitaciones a Silvia y Toni, a todo su equipo y la satisfacción de haber conocido de primera mano un lugar de excepción. Haré llegar la buena nueva y personalmente a quien corresponde, como ellos bien saben. Y que la noticia será recibida con gran satisfacción.
Muchas gracias amigos
Moltíssimes gràcies a Silvia Anglada i Toni Tarragó, i a gin Xoriguer, i al Museu de Menorca
