Marrania, tumbet, pisto, ratatouille… és gairebé el mateix plat de verdures d’estivada que segons l’illa, l’Estat o el País es cuina de diferent manera, però amb els mateixos ingredients. A Menorca li deim marrania, no sé exactament el perquè d’aquest nom i a diferència del tumbet mallorquí i el pisto espanyol, no duu tomàtiga o salsa de tomàtiga. Els ingredients de la marrania són, principalment -hi pot haver variants- cebes, patates, carabassonets, albergínies, pebres verds i pebres vermells, a més d’alls, una fulla de llorer.. Però mai salsa de tomàtiga o tomatigat, com deim aquí. La marraina es pot menjar tota sola o acompanyada d’uns ous estrellats, d’unes lleques de llom o de costelles de porc, com també pot servir de guarnició de peixos. També és ben típica a la nostra illa de Menorca, la truita de marrania. Aquésta és la recepta del llibre «Sa cuina des poble de Menorca»:
Marrania:
A l’igual que el frit mallorquí, anirem fregint amb un raig d’oli d’oliva cadascun dels ingredients i els posarem dins un tià de terra. Primer fregirem les cebes, fins que comencin a tornar transparents, amb un quants grans d’all. Després fregirem els bocins de pebre verd i pebre vermell, que haurem tallat a daus. Després serà el torn dels carabassonets, que haurem tallat a daus o rodanxes segons es vulgui. Després posarem més oli d’oliva per fregir els daus o rodanxes d’albergínia. Recordem que, després de fregits o saltats, hem de posar cadascun dels vegetals dins el tià de terra. El darrer que fregirem seran les patates -dins oli nou- que haurem tallat a cantells, acompanyades d’una fulla de llor i mitja dotzena de grans d’alls. Un cop fregides les posarem dins el tià de terra. Ho ben mesclarem i ho posarem al foc uns cinc minuts tot remenant-ho amb una cullera de fust per tal que no s’aferri.