Els anys seixanta neix la reivindicació del vincle del gin amb la dominació britànica. En l’article sobre gastronomia menorquina d’un especial del diari Menorca del 1960 dedicat al turisme, Andreu Murillo explica que “producimos licores como el “estomacal” y el “gin”. Nuestro “gin”, ginebra destilada, es famoso en España; hay varias fábricas en Menorca y […]
El dimars dia 14 de juliol (dia Nacional de França, per cert), sessió doble a la sala Albert Camus de Sant Lluis, Cinema i Gastronomia, en el marc de (pre) Mèdit, el Festival de Cinema Mediterrani de Menorca, amb un gran èxit de públic que va gaudir durant dues hores i mitja del cinema, la cuina […]
Deixant de banda la tradicional sal de cocó, la construcció de salines a Menorca no arribaria fins al segle XVIII, durant el domini britànic de l’illa, a uns terrenys concedits a membres de la colònia grega. Totes s’assentarien a les planes d’aiguamolls posteriors als dos ports de tramuntana, el de Fornells (salines Velles i salines […]
L’estatus del gin es va transformar radicalment després de la Guerra Civil. Si abans la seva presència pública era molt reduïa i altres licors, especialment l’estomacal, tenien gran protagonisme, durant la postguerra serà la beguda alcohòlica menorquina per excel·lència. Així es desprèn de les declaracions dels propietaris de les dues principals empreses, Beltran i Xoriguer, […]
El gin no era l’única beguda que fabricava Josep Pons (Fornero); hi havia bastants més licors. El grup més nombrós era el dels anissos, secs i dolços, de diferents qualitats i graduacions, incloent l’aniset corrent i el de Bordeus, tots fets amb anís de la Manxa. Molt relacionats trobam els anissos aromàtics, com la flor […]
Fa uns dies vaig entrar en contacte amb Víctor Barber Pons, net de Josep Pons Sintes, de qui havia parlat en l’article dels licoristes coneguts com “Fornero”, que té diversos objectes del seu avi: pipetes i matrassos, així com les llibretes amb les fórmules que emprava el seu avant passat per preparar els espirituosos. Poca […]