L’estatus del gin es va transformar radicalment després de la Guerra Civil. Si abans la seva presència pública era molt reduïa i altres licors, especialment l’estomacal, tenien gran protagonisme, durant la postguerra serà la beguda alcohòlica menorquina per excel·lència. Així es desprèn de les declaracions dels propietaris de les dues principals empreses, Beltran i Xoriguer, […]
El gin no era l’única beguda que fabricava Josep Pons (Fornero); hi havia bastants més licors. El grup més nombrós era el dels anissos, secs i dolços, de diferents qualitats i graduacions, incloent l’aniset corrent i el de Bordeus, tots fets amb anís de la Manxa. Molt relacionats trobam els anissos aromàtics, com la flor […]
Fa uns dies vaig entrar en contacte amb Víctor Barber Pons, net de Josep Pons Sintes, de qui havia parlat en l’article dels licoristes coneguts com “Fornero”, que té diversos objectes del seu avi: pipetes i matrassos, així com les llibretes amb les fórmules que emprava el seu avant passat per preparar els espirituosos. Poca […]
Podem tenir una idea sobre la demanda de licors a través d’una nombrosa sèrie de notícies aparegudes al diari El Bien Público els anys 1896 i 1897 sobre aprehensions d’espirituosos que intentaven evadir el pagament de l’impost de consum a Maó. No sabem si aquesta acumulació era fruit d’un augment dels controls, un increment del […]
Una família amb un llinatge molt corrent, Pons, coneguts com “Fornero”, ocupa un espai important en la destil·lació i venda de licors a Maó, on pel que sembla, comptaven amb diversos alambins. El 1876, J. Pons germans (Fornero) anunciava la venda de ginebra legítima d’Holanda arribada amb el vapor a un magatzem al Moll de […]
A partir de la segona part del segle XIX, disposam d’una font directa per conèixer el mercat dels licors: la premsa. A través d’aquesta podem corroborar que la dècada del 1860 al port de Maó existia un comerç de diversos productes, però especialment sucre i aiguardent de canya. Els vaixells menorquins els importaven de Cuba […]