Art de la Cuina, és el referent més antic de la gastronomia de Menorca. Va ser escrita per Francesc Roger, un frare franciscà que va viure, exercir i cuinar durant la primera meitat del segle XVIII al convent de Sant Francesc de Ciutadella. L’obra de Fra Roger suposa una aportació cultural valiosíssima, que es pot analitzar des de múltiples perspectives.
El contingut revela una cuina que sap combinar la saviesa popular autòctona amb l’adaptació a la realitat illenca de receptes més ambicioses, pertanyents a la gran tradició culinària europea. A més “Art de la Cuina” s’emmarca en un moment trascendental de la història gastronòmica de Menorca ja que documenta, per una banda, el final d’una cuina amb trets medievalitzants i, per l’altra, l’inici prometedor de la cuina moderna, amb els seus plats lleugers i econòmics.
El caràcter menorquí de l’obra, dintre de la tradició culinària catalana, és confirmat per les característiques de la llengua que s’hi esmerça: grafies que documenten l’existència de determinats trets fonètics dialectals, fenòmens morfològics i sintàctics singulars i, sobretot, el recurs a un lèxic d’una riquesa sorprenent.
Cuina tradicional, adopció de nous productes provinents d’Amèrica i l’incipient influència anglesa són els ingredients que, ben combinats, permeten a Fra Roger exposar, en més de 200 receptes, com es fan guisats de tot tipus, sopes, greixeres, rostits, suquets, pastissos, púdings, cremes, etc. Els amants de la cuina es troben amb l’agradable repte de recuperar plats i procediments culinaris que fa quasi tres segles eren els habituals a Menorca. I d’altra banda, els estudiosos de la història cultural menorquina tenen amb aquesta obra, per la seva sorpenent riquesa lingüística, un veritable plat de festa major.