La dieta menorquina (4). Els frares i la cuina: benefactors, dietistes i gurmets (Pep Pelfort)

La contribució històrica dels convents i els frares al desenvolupament de la gastronomia es manifesta en diverses vessants. Durant la turbulenta Edat Mitjana, els secrets d’elaboració de molts formatges, entre d’altres delícies gastronòmiques es van refugiar a l’únic racó de pau que quedava, els monestirs. A França, el llegat és espectacular: presumeixen de tenir un formatge per cada dia de l’any i, fins i tot De Gaulle va dir: “Comment voulez-vous gouverner un pays où il existe 246 variétés de fromage?”. Tal vegada, això es podria aplicar a Menorca, tenint en compte que hem detectat 64 varietats i/o denominacions de figues diferents a la bibliografia antiga. Així com els frares varen salvar els llibres antics, excepte alguns de cremats en algun incendi amb nom de rosa, també mantingueren la tradició vinícola fins i tot perfeccionant-la, amb múltiples exemples de les millors vinyes del món, llegats de la saviesa conventual. El mateix passa amb les millors cerveses “d’Abadia”. Els monjos botànics, apotecaris i cuiners supervisaven els magnífics horts, perfeccionant espècies d’una riquesa varietal superior a l’actual. Tant és així, que aquesta tradició va permetre al segle XIX a un monjo anomenat Mendel establir les lleis de la genètica a partir de creuar tipus diferents de fesols.

Però no només ens quedarem amb la imatge del monjo gurmet, caricaturitzat a vegades com a golafre, tal com ho devien ser els de La Gran Cartuja, capaços de convèncer al cuiner d’amagar trossos de perdiu sota la col que els hi donaven per sopar, donant origen a un plat que encara té tradició a Menorca. Foren també intel·ligents dietistes, preocupats per l’alimentació sana, com ja demostra la regla de Sant Benet que recomana (a l’any 530!) el mateix consum diari de vi que ara: una mesura al dia. Les seves preocupacions higièniques es reflecteixen clarament en el text menorquí de Fra Roger, el qual insisteix tant en la neteja de la cuina com en proposar plats més equilibrats i sans pel segle XVIII que no ho serien després els habituals del segle XX. El conjunt de la seva obra, reeditada recentment per l’Institut Menorquí d’Estudis -també responsable del Consell Assessor de l’associació “Fra Roger, gastronomia i cultura-, transmet aquests conceptes: hi ha un equilibri entre plats de carn, peix i verdures, tal com la moderna dietètica recomana. L’origen de les receptes és divers: d’una banda adapta a Menorca antigues receptes que els frares han salvat (fins i tot gregues i romanes), en cristianitza d’altres àrabs o jueves però, el més important, sistematitza les de la cuina popular menorquina adaptades al territori. El conjunt és molt valuós, com ho deurien els milers de volums de la biblioteca del Convent de Sant Francesc dels quals, després de la desamortització, només n’aparegueren uns quants a la Biblioteca de Maó. Curiosament, l’Art de la Cuina va anar a parar a la Biblioteca de Catalunya. Hi ha unanimitat entre diversos autors en el fet que els receptaris conventuals varen salvar l’antiga cuina a diferents llocs d’Europa.

Finalment, el tercer aspecte de la contribució dels frares a la cuina es centra en la gran tasca de beneficència alimentària que duien a terme. L’origen de l’expressió “sopa boba” fa referència al menjar que als convents repartien als pobres, com es pot veure en la imatge que tenim del frare franciscà de Menorca. La glossa de Bep Vivó (“Rei dels glossadors”) de l’any 1778 conta aquest fet amb detall, com es veu en el fragment:

“Pels pobres alimentar
feien una olla comuna;
els pobres corren fortuna
en dia que es blat va car;
que un qui curtetja de pa
pot dir en raó que dejuna.”

Tristament, aquesta necessitat continua vigent a ple segle XXI per una part important de la població, a mercè d’iniciatives solidàries, mentre l’altra es preocupa de l’obesitat i l’estètica.

Pep Pelfort
Article publicat al Diari Menorca el 29.4.2014

,

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>